帕布莉卡【自译】
现在我拿起一根针，
一条线，并不言说我的目的
我开始修补。
著名法师预言的奇迹
全然未曾实现，而时光已飞逝。
从无到有，逆着风向
痛苦而沉默的路途多么漫长。
我们在我们所在之处；
最好知晓这一点，说出这一点，
最好脚踏实地，然后宣布
我们是这时代的继承者们，这充斥着怀疑与放弃的时代，
嘈杂淹没了话语，
对镜效仿着生活。
怀念无用，哀挽无用，
我们上街时，
随毛衣领带所携
伤人的忧愁无用。
我们仅有我们所有亦足够：
具体的一段历史里，属于我们的一席之地
以及一隅土壤，活出我们的生命。
让我们重新起立，让我们的
声音被庄严而清晰地听见。
让我们向全世界喊出我们是谁。
然后，每个人的着装
皆可随心所欲。然后逃跑！
一切皆有可能，一切等待着实现。
Ara Mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
——米克尔•马蒂•伊•波尔
——现在
